El Barça Parc: Un altre espectacle urbanístic de l’equip de govern de Viladecans (PSC+ICV-EUiA), ara al Delta del Llobregat

En el disseny del Litoral de Viladecans al voltant de la reserva natural, històricament, han planificat projectes com la Ciutat del Repòs i les Vacances (1933), instal•lacions de natació, rem i nàutica (1972), instal•lacions d’hípica amb capacitat de 3.000 persones assegudes i 1.000 dretes (1992), un parc aquàtic (1987), el camp de golf (1997). Però s’han truncat per diverses causes, falta d’inversors, protestes veïnals, declaracions del Parlament Europeu, sentencies judicials, i infraestructures com l’aeroport que han condicionat el seu desenvolupament.
Però el que marca actualment el seu desenvolupament és una llei pre-democràtica, per no dir franquista, el PGM de 1976, que sense gaires criteris mediambientals, per no dir nuls, va designar els terrenys del costat de la reserva natural com a equipaments esportius (7c).
Des de llavors s’han especulat amb aquest terrenys, és el cas de l’empresa Golf Viladecans S.A., i ara el Barça, que ara ha comprat tot pagan 18 milions d’euros per aquest terrenys, qualificats com a 7c, però protegits per una normativa urbanística europea, la Xarxa Natura 2000.
L’ajuntament de Viladecans, amb el ja objectiu, llargament perseguit, d’obertura de Viladecans al mar assolit, ha volgut jugar al joc especulatiu, per treure’n benefici, primer va ser amb un conveni amb Golf Viladecans S.A. i ara amb el Barça, un soci molt més simpàtic. I presenten, conjuntament el Barça Parc, un “projecte urbanísticament sostenible”, construint camps de futbol, un estadi, un carrer comercial, un palau de congressos on poder acollir concerts multitudinaris com el de U2, fins i tot un Hotel.
El Barça Parc no és un creixement urbanístic continu annex a un nucli urbà sinó que apareix com una taca enmig d’un espai lliure i amb una gran valor natural, separant la connectivitat natural del parc agrari amb la reserva Natural. Un projecte que es fa per atraure centenars de milers de visitant a la zona, amb els problemes de mobilitat i degradació que això comportarà a la zona (una zona que precisament necessitat la menor presència humana).
Tot plegat, posant en perill la fràgil reserva natural del Delta del Llobregat, atemptant contra els principis més bàsics del desenvolupament territorial i urbanístic sostenible.
El Barça Parc vol ser el motor d’una altre bogeria urbanística, cal recordar que l’Ajuntament està preparant un projecte a la zona del delta anomenat “Parc del Delta”, que malgrat que encara no està definit del tot vol dur-hi a terme un complex de 2.270.098 metres quadrats amb entre d’altres espais, instal•lacions esportives, recreatives, hoteleres i de restauració, un projecte a realitzar al voltant del camí de les filipines que va cap a mar, en ple parc agrari del Delta del Llobregat. Sens dubte, un projecte que sortiria reforçat si finalment el “Barça Parc” tires endavant.
Plataforma Salvem Oliveretes.



2s comentaris

Barça: Urbanisme no accepta com a torna les finques a Viladecans i a Sant Joan Despí, i ajuda el club a buscar sòl al Baix Llobregat‏


http://www.elpunt.cat/barcelona/article/1/6-urbanisme/13680-la-generalitat-demana-al-barca-nous-terrenys-per-compensar-la-requalificacio-a-les-corts.html

La Generalitat demana al Barça nous terrenys per compensar la requalificació a les Corts

Urbanisme no accepta com a torna les finques a Viladecans i a Sant Joan Despí, i ajuda el club a buscar sòl al Baix Llobregat

Una imatge de les instal·lacions del Barça a les Corts, amb un camp d’entrenament, el Miniestadi i el Camp Nou Foto: V. P.
1

A més de topar amb l’oposició veïnal i amb fortes reticències de tres grups municipals –el PP, ICV-EUiA i ERC–, al principi d’acord que han dissenyat el Barça i el sector d’Urbanisme de l’Ajuntament sobre la reordenació de les instal·lacions del club a les Corts li ha sorgit un altre entrebanc. La Generalitat ha desestimat la pretensió de la directiva blaugrana de compensar el canvi de qualificació de la parcel·la del Miniestadi –d’equipament esportiu a sòl urbà– amb les finques de què disposa a Viladecans o a Sant Joan Despí. El govern català combina exigència i ajuda al Futbol Club Barcelona (FCB) perquè trobi i adquireixi nous terrenys al Baix Llobregat, i pugui complir així els requisits d’una modificació del pla general metropolità.

El mes passat el sector d’Urbanisme de l’Ajuntament va desmentir que s’hagi exigit a la junta que presideix Joan Laporta la compra de nous terrenys que s’haurien de dedicar a zones verdes o a equipaments esportius per compensar els 30.353 metres quadrats de sòl urbanitzable que se li concedirien, segons el document de criteris elaborat per l’àrea que dirigeix Ramon Garcia-Bragado, al districte de les Corts, la major part a la parcel·la que ara ocupen el Miniestadi i alguns camps d’entrenament adjacents. La reclamació, però, sí que existeix, tot i que procedeix de la direcció general d’Urbanisme de la Generalitat, a qui pertoca vetllar pel compliment de la legislació urbanística i del pla general metropolità (PGM). La llei d’urbanisme de Catalunya estableix en l’article 95.1 que «la modificació de figures del planejament urbanístic que tinguin per objecte alterar la zonificació o l’ús urbanístic dels espais lliures, les zones verdes o els equipaments esportius […] ha de garantir el manteniment de la superfície i de la funcionalitat dels sistemes objecte de la modificació». El Departament de Política Territorial i Obres Públiques no ha volgut detallar els requisits que s’han plantejat al FCB per acceptar la modificació del PGM implícita en la reordenació de les instal·lacions a les Corts, però altres responsables del govern català han confirmat que treballen amb el Barça en la recerca de terrenys al Baix Llobregat, concretament en una zona que comprèn els municipis de Cornellà, l’Hospitalet i Esplugues, que són, en absència de sòl disponible a Barcelona, els que més a prop són de l’àmbit de transformació que impulsen Laporta i l’alcalde Hereu. «Estem mirant de donar un cop de mà i de trobar una solució que sigui satisfactòria per a ambdues parts», han manifestat des de la Generalitat, sense entrar en més precisions al·legant que el tema «és molt delicat».

Per part de l’Ajuntament també predomina la consigna de la màxima discreció, tot i que alguns membres del govern bipartit han admès la intervenció de l’executiu català, que s’hauria produït a petició del Barça per mirar de superar el blocatge, per falta de consens polític i veïnal, que des de fa mesos experimenta el projecte.

En la proposta inicial que va tramitar el FCB el 30 de juny passat a l’Ajuntament, l’entitat pretenia compensar la requalificació del Miniestadi per poder-hi construir pisos amb els 136.839 metres quadrats de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí i amb un canvi de qualificació a equipaments de 79.845 metres quadrats de la finca de què disposa des de la dècada dels setanta a Can Feliu i els Reguerons, al terme de Viladecans. Aquestes compensacions, però, han estat desestimades per la Generalitat, atès que Sant Joan Despí és una actuació ja acabada i que els terrenys a Viladecans formen part d’un aiguamoll catalogat com a zona de protecció biològica especial. Alguns portaveus del Barça han manifestat que el club no ha rebut «cap petició formal» de la direcció general d’Urbanisme perquè adquireixi nous solars que equilibrin l’eventual pèrdua d’equipaments esportius a les Corts, tot i que hi van afegir: «Nosaltres sempre estem oberts al diàleg i a trobar la millor solució que correspongui.»

Calma tensa al districte

La disputa entre la Coordinadora d’Associacions de Veïns i d’Entitats de les Corts i el consell municipal del districte es manté provisionalment en suspens en espera que la regidora executiva Montserrat Sànchez contesti a les condicions que per carta li han fet arribar els líders de la plataforma per acceptar negociar la requalificació d’una part dels terrenys del Barça. La regidoria ja ha avançat que no assumiran les exigències de la coordinadora, que se sustenten en quatre punts. En primer lloc, els líders veïnals opositors al projecte volen monopolitzar el grup de treball participatiu que s’ha constituït al districte i encetar una discussió sense la presència de representants del FCB ni d’entitats que consideren que estan al servei dels interessos d’Hereu. En segon i tercer lloc, reclamen que les converses es limitin al futur dels terrenys on està situat el Miniestadi i només amb la perspectiva d’encabir-hi equipaments i d’estudiar el finançament d’aquests futurs serveis. En darrer lloc, han proposat al districte que es consensuïn les declaracions que es facin als mitjans de comunicació.



 



1 comentari

Tala d’arbres a la pineda de Viladecans

publicat a www.salvemoliveretes.org

 La plataforma salvem Oliveretes va poder comprovar ahir diumenge dia 16 de novembre de 2008, com s’està produint una tala de pins a la pineda del front marítim de Viladecans.

Concretament dins les antigues instal·lacions del càmping “la ballena alegre”. 

El valor natural de les pinedes litorals fa que siguin un hàbitat d’interès prioritari a nivell europeu , estatal i català.

La pineda es troba actualment en zona aeroportuària restringida al públic i vigilada per un cos vigilància policial per ser propietat d’AENA, en espera de cedir als terrenys a l’ajuntament de Viladecans per que aquest pugui un projecte de desenvolupament urbanístic per a realitzar-hi un passeig marítim, un projecte a punt de fer-se públic, totalment definit, tot i que encara no tenim constància de haver-se el.laborat un projecte mediambiental exahustiu que l’avali.

La pineda litoral forma una franja gairebé contínua entre la platja i l’interior.  El sol és molt sorrenc i es poden apreciar, en forma d’ondulacions,  les antigues dunes.
A la pineda hi conviuen plantes pròpies de la platja amb altres típiques de zones més interiors. Així  trobem espècies com el llentiscle i l’aladern fals i, en els llocs més humits, al costat de les molses i  dels líquens, viuen el jonc boval i la cesquera que necessiten ambients més ombrívols i representen la transició amb els aiguamolls. Aquesta barreja d’ambients fa que la pineda litoral sigui molt singular, fet que es veu afavorit per la presència d’orquídies. Un bon nombre d’ocells s’alimenten dels insectes que proliferen a les pinedes. Els picots verds fan el seu niu foradant el tronc dels arbres i, com els raspinells, capturen insectes a l’escorça dels arbres. També trobem  mallerengues i tallarols. Les garses són, però, un dels ocells més abundants.

Des de plataforma salvem Oliveretes crèiem que ha estat una actuació realitzada amb traïdoria i nocturnitat, que s’ha d’aturà ràpidament, i exigim explicacions i responsabilitats…

més informació a www.salvemoliveretes.org


Enviat per PLATAFORMA SALVEM OLIVERETES a SALVEM OLIVERETES el 11/16/2008 11:01:00 PM


 



Comentaris tancats a Tala d’arbres a la pineda de Viladecans

“misteri especulatiu” a Viladecans. Publicat al setmanari La Directa

http://www.setmanaridirecta.info/
Viladecans / Operació immobiliària a una zona no urbanitzable
El Barça compra terrenys naturals protegits per la Unió Europea

"Són uns terrenys únics", afirma l’alcalde de Viladecans i no s’equivoca. Carles Ruiz (PSC) es refereix als terrenys que el Futbol Club Barcelona (FCB) ha comprat, a l’empresa Golf Viladecans, en el municipi de Viladecans (Baix Llobregat). Es tracta de 27’9 hectàrees, situades al costat de la reserva del Remolar, en el Delta del Llobregat, que es van incloure dins la Xarxa Natura 2000, un conjunt d’espais naturals que representa la iniciativa més important de la Unió Europea en política de conservació.

Aquest fet ha despertat les sospites de la Plataforma Salvem Oliveretes que s’oposa a un projecte urbanístic a la muntanya de Sant Ramon i que ara li toca mirar cap a la platja. Aquest col·lectiu alerta del "misteri especulatiu" ja que no entén com el club esportiu inverteix 18 milions d’euros en uns terrenys on no es pot edificar. L’objectiu de la Xarxa Natura 2000 és la conservació de la biodiversitat de forma compatible amb el manteniment de l’activitat humana i a Catalunya comporta la conservació de més del 25% del territori. Es tracta, com afirma la plataforma viladecanenca de "l’aportació catalana a la salvaguarda de la biodiversitat europea".

El misteri especulatiu i el canvi de cromos

El Pla General Metropolità de 1976 qualifica la zona com a equipament però el 2003 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ja va anul·lar una adjudicació d’obra pública que l’ajuntament havia fet el 1997 a la societat Golf Viladecans per a que construís i gestionés en aquells mateixos terrenys un camp de golf. L’ajuntament va haver de tornar els terrenys expropiats i ara, segons la Plataforma, ha col·laborat en aquesta operació que es porta negociant des de principis del 2007, "potser per pal·liar compromisos no acomplerts amb Golf Viladecans".

Amb aquest antecedent judicial no s’entén la compra dels terrenys però les paraules del vicepresident del FCB, Alfons Godall, donen alguna pista més: "Aquesta peça dóna molt de joc (…) també en possibles operacions de compensació futura". Actualment el govern local té un projecte a la zona deltaica anomenat "Pla Delta" on vol desenvolupar un enorme complex on hi tenen cabuda instal·lacions esportives, recreatives, docents, hoteleres, de restauració, cultural, oficines, etc. Són més de dos milions de metres quadrats pendents de desenvolupar que s’engloben al voltant del nou camí de les Filipines que obre la ciutat al mar, a les portes del qual, el FCB ha adquirit els terrenys que podria bescanviar. El FCB encara té pendent la requalificació de la zona del Miniestadi al barri de Les Corts (Barcelona) i necessita uns quants cromos per poder intercanviar.

Més que un club, una immobiliària

L’advocat Joan Laporta havia posat fi a la presidència del Barça del constructor J.L.Núñez i Navarro (1978-2000) i els seus successors, l’hoteler Joan Gaspart (2000-2003) i el promotor immobiliari Enric Reyna (2003). Eixugar el gran dèficit que tenia el club va ser un dels eixos de la campanya electoral i Laporta es va fer acompanyar de destacats immobiliaris i hotelers que s’han encarregat de l’àrea econòmica. En aquest sentit ha continuat la política immobiliària de Núñez i Navarro doncs ha reformulat l’anomenat Barça 2000 que preveu l’enderrocament del Miniestadi per construir un miler d’habitatges i aixecar un complex d’oci amb oficines i hotels. L’objectiu de la requalificació urbanística és aconseguir els diners necessaris per pagar la remodelació del Nou Camp que té un cost de 250 milions d’euros. Però en aquest sentit, el veïnat de Les Corts ha fet càlculs que demostren que amb una rendibilitat del 20% sobre el preu aproximat de 1.000 habitatges s’obtindrien unes plusvàlues deu vegades superiors al cost del nou estadi. Carod-Rovira, Saura i Hereu ja han fet declaracions a favor d’aquesta gran tupinada urbanística mentre el mateix Pla General Metropolità en el seu article 214.6 diu: "Quan un equipament no sigui necessari i el sòl no afecti a un altre tipus d’equipament comunitari, el sòl esmentat haurà de ser destinat a parc o jardí públic".

Per driblar la mobilització popular del barri de Les Corts i guanyar-se la simpatia d’autoritats i públic, Joan Laporta ha jugat de cara a la galeria. En comptes d’anunciar la requalificació del Miniestadi per construir 1.000 pisos (com va fer Núñez) va presentar un nou Estadi dissenyat per un arquitecte de renom internacional, Norman Foster, que ha omplert de referències sentimentals el projecte. Després el va presentar davant dels mitjans de comunicació aprofitant el cinquantè aniversari del Nou Camp dient que serà un far de la ciutat o una catedral del futbol i a partir d’aquesta explosió d’emocions, ningú es pot negar a tots els sacrificis que calguin per tenir-ho. L’alcalde Hereu va ser regidor del districte de Les Corts i en viure de molt prop l’oposició veïnal al Barça 2000 coneix a qui s’enfronta.

Mira també:
http://www.salvemoliveretes.org

Comentaris tancats a “misteri especulatiu” a Viladecans. Publicat al setmanari La Directa

Que esperes tu que es faci al Litoral i a la Plana Deltaica de Viladecans?

Digues la teva? Com vols que sigui la zona deltaica i Litoral de Viladecans?

1 comentari

Una proposta pel Litoral de Viladecans

Comentaris tancats a Una proposta pel Litoral de Viladecans

La casa dels vaixells enfonsats

dilluns, 19 de maig de 2008
>

La casa dels vaixells enfonsats

Viladecans reformarà la finca Pilar Moragues i estudia destinar-la a l’arqueologia marina

ROSA M. BRAVO. Viladecans


+ La façana de la casa Pilar Moragues. Foto: EL PUNT

L’arquitecte Josep Puig i Cadafalch va deixar la seva empremta a Viladecans amb edificis com ara la casa Pilar Moragues, una residència d’estiueig de la família Moragues que data del 1917 i que fins fa poc ha estat dins dels terrenys del càmping Toro Bravo, recentment tancat al públic com a conseqüència de l’ampliació de l’aeroport del Prat. Aena, l’ens públic que gestiona l’aeroport, ha cedit la casa a l’Ajuntament de Viladecans, que té previst reformar-la i fer-la servir com a casa museu del parc litoral o bé com a equipament del Parc de les Sorres, un projecte encara en estudi que pretén recuperar els vaixells enfonsats al litoral de Viladecans. Fa 2000 anys, tot el litoral era freqüentat per vaixells romans i, a terra ferma o bé al mar, s’han trobat vestigis dels vaixells, com ara àmfores i alguna àncora. L’Ajuntament preveu adequar la casa per a ús públic el 2010, i encara ha de decidir si la destina a la difusió de l’arqueologia marina o si bé serà un centre d’interpretació natural a causa de la proximitat amb les zones naturals del delta del Llobregat.

L’Ajuntament destinarà 250.000 euros per preservar l’edificació, instal·lada als terrenys de l’antic càmping Toro Bravo. Quan era propietat del càmping, la finca de Puig i Cadafalch funcionava com a casa de colònies. Es tracta d’una casa pairal inspirada en l’estil racional de Puig i Cadafalch, que la va construir en el segon període de la seva vida creativa, conegut amb el nom de «l’època blanca». Té una planta rectangular i una teulada a dues aigües, que es va construir elevada per protegir-la de les aigües subterrànies. Té planta baixa, primer pis, golfes i celler semisubterrani.

Entre els elements arquitectònics, en destaquen, l’arcada de separació entre la zona d’estar i el menjador, l’originalitat dels ràfecs situats a la part nord i sud de la teulada, i les encavallades que els sustenten. També són rellevants el paviment, els sòcols de mosaic hidràulic, els remats en ceràmica vidriada i la reixa de ferro forjat que configuren, entre altres elements, la decoració de la casa pairal. Els treballs de restauració permetran recuperar part dels elements danyats amb l’objectiu de restituir l’edificació al seu estat natural. Es repararan l’estructura i les façanes, que es troben afectades per humitats i esquerdes, i es mirarà de recuperar els colors originals. Així mateix, se substituiran peces com ara les bigues que serveixen de suport a la cornisa i que es troben afectades per patologies a causa de la humitat, els podriments i els atacs de tèrmits. També es restaurarà bona part del conjunt edificat al voltant de la casa, com ara un estany de forma romboïdal, una caseta d’estris i elements pertanyents al mobiliari exterior, una taula, una jardinera i un banc. També es treballarà en la porta d’entrada de la finca i en la tanca que protegeix l’entorn.

Comentaris tancats a La casa dels vaixells enfonsats

Restauració de la casa del Toro Bravo

[@more@]Viladecans restaurará un edificio de Puig i Cadafalch

M. R. – L’Hospitalet – 11/05/2008

La Casa Pilar Moragues de Viladecans (Baix Llobregat), edificio construido en 1917 por el arquitecto modernista Josep Puig i Cadafalch, será restaurada para que recupere su aspecto original. El consistorio del municipio, propietario desde hace un año de la casa, invertirá 250.000 euros en su remodelación, que empezará este verano y acabará en 2010. Tras su restauración, el Ayuntamiento adaptará el espacio para el uso público.

El edificio de Puig i Cadafalch se usó hasta 2004 como casa de colonias, y el año pasado fue declarado Elemento de Interés Patrimonial por el Ayuntamiento. La actuación prevista reparará elementos de la estructura y la fachada, que en la actualidad está afectada por humedades y grietas. En el interior, se reemplazarán piezas de madera podridas e irrecuperables y se arreglará el jardín y el estanque.

Puig i Cadafalch diseñó el edificio por encargo de la familia Moragues, que lo usó como residencia de verano. Se trata de una casa aristocrática con reminiscencias del norte de Europa, según el gusto de la burguesía catalana de principios del siglo XX.

La Casa de Pilar Moragues, que es troba en desús des de que al 2004 va deixar d’utilitzar-se com a casa de colònies, s’emmarca en l’estil de l’idealisme racional de Puig i Cadafalch, el segon periode de la seva vida creativa, també conegut com l’"època blanca".

Inspirada en la casa pairal aristocràtica catalana, aquest estil aporta reminiscències austríaques fruit d’una recerca de models arquitectònics nòrdics que atenguessin els gustos de practicitat i ordre de la nova elit burguesa de la segona dècada del segle XX, com és el cas de la família Moragues, que va encarregar la seva construcció. La factura d’aquest edifici és equiparable a la Casa Company, que el mateix arquitecte va projectar a Barcelona l’any 1911.

La casa, de forma rectangular i amb una teulada a dues aigües, es troba elevada sobre el terreny per a protegir-se del nivell freàtic i compta amb planta baixa, primer pis, golfa i celler semisoterrat. Entre els elements destacats, més enllà de la pròpia imatge volumètrica, es troben la bellesa de l’arquejada de separació entre la zona d’estar i la de menjador, a la planta baixa; l’originalitat dels ràfecs nord i sud de la coberta, així com de les encavallades que la sustenten; i la decoració modernista (paviments i sòcols de mosaic hidràulic, reixa de ferro forjat, remats en ceràmica vidriada, etc).

Els treballs de restauració i estabilització permetran reparar parts o elements danyats per restituir l’edificació al seu estat original. Així dons, es repararan el elements subsanables com l’estructura i les façanes, afectades per humitats i esquerdes, tot buscant un cromatisme primigeni i es substituiran les peces irrecuperables com ara algunes fusteries i bigues en mènsula que sustenten la cornisa que estiguin afectades per patologies irreparables a causa d’humitats, podriment i atac de tèrmits.

També es restaurarà bona part de la resta del conjunt edificat al voltant de la casa, tant el jardí com els elements arquitectònics que el composen: un estany de forma romboidal, una caseta d’estris, diversos elements de mobiliari exterior (una taula, una jardinera i un banc), la porta d’entrada a la finca i la tanca perimetral.

Comentaris tancats a Restauració de la casa del Toro Bravo

a Viladecans ens cal això? Quin impacte tindrà en la zona deltaica?

Cal una nova excusa per desenvolupar la zona deltaica de Viladecans, la idea de fer un camp de golf va naufragar, per tant cal inventar una altra excusa per "desenvolupar" el nostre litoral.
publicat el divendres 2 de maig al setmanari ‘el far’.

Viladecans projecta un parc especialitzat en vaixells antics
MARTA SALIDO
Sembla que l’especialització en un àmbit temàtic museístic és l’aposta de futur que estan adoptant molts municipis de la comarca. Si bé Gavà és el centre de la Prehistòria amb les seves mines o Sant Boi ho és de l’època romana, entre altres coses, per les termes privades més ben conservades de Catalunya, Viladecans apostarà per la recuperació dels vaixells d’èpoques antigues i els seus continguts que estan soterrats a la zona del delta amb un centre de recerca i interpretació.
Previst dins del Pla de Patrimoni del municipi, el Parc de les Sorres, ubicat a la zona litoral de Cal Francès, suposarà “un gran treball a nivell arqueològic”, comenta la primera tinenta d’alcalde i regidora de Cultura, Maria Salmerón. “Es tracta d’una idea molt fonamentada que, tot i representar una franja important, encara no l’ha treballat cap municipi de la zona”. L’existència de restes de vaixells i les seves càrregues a la zona ja es va fer evident durant la construcció del Canal Olímpic quan es va trobar un vaixell medieval. A això cal sumar les àmfores i alguna àncora trobades al municipi i les explicacions d’antics pagesos dels camps de les Sorres que comenten haver trobat monedes antigues mentre llauraven. D’altra banda, existeixen diversos estudis que situen el delta del Llobregat com a zona d’ancoratge per a la càrrega i decàrrega de vaixells des de l’època romana. “Se sap que en especial es transportava vi i que la zona servia com a punt d’arribada per al transport de mercaderies cap a  l’interior”, apunta Salmerón.
Segons explica, diversos experts també afirmen que en ser un accident geogràfic jove es podran localitzar molts vaixells enfonsats. A més, un altre clar indici sobre la troballa de restes de vaixells a la zona és la disposició de diverses torres de guaita al municipi per al control d’invasions per mar. Per a Salmerón es tracta “de la vessant més ambiciosa del Pla de Patrimoni que fins i tot podria tenir un ressó internacional. L’objectiu consisteix en recuperar i potenciar la zona des del punt de vista lúdic, històric i cultural”.
PROJECTE A LLARG TERMINI. Per a la materialització del futur parc encara falta força temps. De fet, l’Ajuntament no es planteja una recerca arqueològica a curt termini. Segons Salmeron, “no es tracta d’un projecte per a aquesta legislatura. Faran falta molts diners i moltes altres forces per poder desenvolupar aquest projecte”.

Comentaris tancats a a Viladecans ens cal això? Quin impacte tindrà en la zona deltaica?

Antecedents dels terrenys del Barça a Viladecans

Publicat 01/03/2006 – 11:58h a la www.lamalla.net
Viladecans
Negocien amb el Barça la cessió d’un aiguamoll natural
L’Ajuntament de Viladecans (el Baix Llobregat) havia demanat reiteradament la cessió d’uns terrenys que el Barça posseeix al municipi. No s’hi pot edificar, ja que es tracta d’una zona humida protegida. Finalment, el club s’ha mostrat disposat a negociar i tot apunta que en un futur aquests aiguamolls podran ser gestionats pel Consorci del Delta de Llobregat i es consolidaran com a corredor biològic.
El Consorci del Delta ha obert negociacions amb el Futbol Club Barcelona de cara a aconseguir la cessió dels terrenys. Es tracta de 37 hectàrres situades a la zona de Can Feliu i dels Reguerons, molt a prop de l'autovia de Castelldefels i dins el terme de Viladecans. La major part del terreny són aiguamolls vinculats a l’espai natural del delta del Llobregat i no s’hi pot edificar ja que estan catalogats dins la zona d’especial protecció per a les aus (Zepa).

Si prosperen les converses entre el Consorci i el club blau-grana, en el futur els terrenys de Can Feliu es convertiran en una zona de divulgació dels valors naturals. La finca compta amb un aiguamoll natural i s’hi poden trobar un gran nombre d’espècies vegetals. A més, representa un excel·lent corredor biològic, ja que se situa al nord de la reserva del Remolar. Entitats ecologistes com Depana han demanat repetidament que es potenciï la zona humida dels Reguerons.

El Barça va adquirir els terrenys als anys 70 amb l’objectiu d’ubicar-hi la seva ciutat esportiva. No obstant, la protecció del paratge ho fa impossible, de manera que el club ha hagut de buscar alternatives. L’any 2000 van començar les obres en uns altres terrenys del club, a Sant Joan Despí. Malgrat la impossibilitat de construir a Can Feliu, el club fins ara no s’havia mostrat interessat a negociar la cessió dels terrenys.

[@more@]

Comentaris tancats a Antecedents dels terrenys del Barça a Viladecans